Una pràctica que fem servir per a l'animació lectora és la de deixar en préstec un llibre cada cap de setmana. D'això n'estan assabentats els pares des de la reunió de tutoria de començament de curs.
Els llibres que deixem cada cap de setmana, és bo que els llegeixin durant una estona que tinguin amb el pare o la mare. Els pares no fan de mestre, fan estrictament de pares, és a dir, incorporen als fills a les seves pràctiques, els mostren amb la seva conducta el seu afecte i els seus valors, els introdueixen en les seves aficions.
Juntament amb l'escola, el nucli familiar és el principal agent mitjancer entre la infància i els llibres. No es tracta de perseguir amb la lectura, ni d'establir horaris rígids. Es tracta més aviat de convidar, de seduir, d'ajudar a gaudir el plaer de llegir. Mai demanem que d'aquesta lectura se'n faci un resum o un treball. Evitem tractar la lectura com una obligació. És una lectura per gaudir, llegint en companyia.
Les persones adultes som un model de lectura per als nens. Llegim davant d'ells, gaudim llegint. Ja sabem que transmetem les nostres fílies i fòbies als fills. També els podem transmetre les nostres ganes de llegir.
I mentrestant llegim, la quantitat de preguntes que ens fan, només són l'inici al món del saber. Les preguntes dels nens estan en el camí per continuar aprenent. Estiguem pendents dels seus dubtes, compartirem moments que ja teniem oblidats.
El plaer de la lectura s'encomana llegint junts. Llegim contes, contem contes. Tot i que gairebé sempre els agrada més un conte contat, si el llegim en companyia guanya en valor afegit. No els deixem sempre sols llegint, almenys en aquesta edat inicial. El suport de la família és necessari en totes les edats. No els deixem sols quan, aparentment, ja saben llegir.
