“Al temple hi ha un poema, titulat
'Pèrdua', esculpit a la pedra.
Té tres paraules, però el poeta les ha
ratllat.
No pots llegir 'Pèrdua', només
sentir-ho.”
(de la pel·lícula 'Memoirs of a Geisha')
Parlem de tu,
però no pas amb pena.
Senzillament
parlem de tu, de com
ens vas deixar,
del sofriment lentíssim
que va anar
marfonent-te, de les teves
coses parlem i
també dels teus gustos,
del que
estimaves i el que no estimaves,
del que feies
i deies i senties,
de tu parlem,
però no pas amb pena.
I a poc a poc
esdevindràs tan nostre
que no caldrà
ni que parlem de tu
per
recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un
mot, un gust, una mirada
que flueix
sense dir-lo ni pensar-lo.
(Miquel Martí i
Pol)
